platja.
Tremola l’ona i apaga l’arena encesa pel sol daurat. El vent, els catxerulos, bufa, per donar color, als cels de blancs núvols. A la voreta de la mar, un cranc juga amb un castell de sal. foto i texte: carlos cabrera.
Tremola l’ona i apaga l’arena encesa pel sol daurat. El vent, els catxerulos, bufa, per donar color, als cels de blancs núvols. A la voreta de la mar, un cranc juga amb un castell de sal. foto i texte: carlos cabrera.
Metge que diagnostica, tu, penjada l’ànima contrallum, observes la vida. Trobes el remei de botica per a l’amargura de la gana i els desitjos de gel. Al matí, plors de llagrima seca a la nit, pasetjos de lluna. La mort arrosega tota experiencia. Un altre dia, altra vida, que, tot segur es la mateixa, tal vegada. foto i texte: carlos cabrera
Recorde els estius com rellotges de sol i sorra. El temps corre pel l´esfera del cel, fins a setembre. TIC,TAC... TIC, TAC... Recorde els estius rodant la roda de la bicicleta meua. foto i texte: carlos cabrera
Hem puxat a la muntanya, per a gaudir del romer, la pebrella i la herba sana. Hem puxat a la muntanya, per a gaudir de la vista clara. Hem puxat a la muntanya, per a gaudir del sol, l´aire i l´aigua sana. foto i texte: carlos cabrera
En tu, que parles del ofici i la alegria, trobe la pau i el desig de un altre mon millor. En tu, que parles de nit i dia, trobe el contrast que marca la meua vida. En tu, que cantes amb les paraules, trobe el silenci necesari per a sentir la meua vida interior. foto i texte: carlos cabrera.
En aqueste mateix blog,( http://134espacios.blogia.com),podeu trobar una entrada "carta al Dios de las Palabras" de Gabriel García Márquez. Es part de la relació que tinc amb el castellà, que és la meua llengua materna-mental.
Respecte al valencià, el nostre català, vull fer el camí invers al que va fer la meua iaia paterna. Un poc com a la canço "el tio canya" (ALL TALL). Mai es tard pe a donar-li gust al cor.
En aqueste camí i en els últims tres anys, he tingut la sort de col·laborar amb l’associació cultural Falla Sagrada Familia-Corea de Gandia. Gràcies a la seua ajuda he pugut escriure tres contes-explicació de falla infantil, dels que estic molt orgullós.
També amb ells he publicat el primer conte que vaig escriure en valencià: tomassa la carabassa. Igualment, en el seu llibret de l’any 2009 està el primer article de fons: "teoria i pràctica de les gràcies".
Ara també vull demanar-vos ajuda a vosaltres. Si us plau, utilizeu el recurs de "comentaris" per a proposar correccions. Con a la foto que acompanya esta entrada i que he fet prop de casa: atenció i correcció!.
Moltes gràcies.
foto i text Carlos Cabrera.
OCTUBRE 2009.